lunes, 22 de diciembre de 2008

Una petita historieta per reflexionar.


LA BOTIGA D'ANIMALS

Un dia l'amo d'una botiga d'animals va penjar a la porta un rètol que deia: "Venda de cadells". Aquesta mena d'anunci sempre crida l'atenció del nens, i de seguida se'n va presentar un preguntant quin preu tenien el gosats. L'amo li va dir que entre 40 i 50 euros. El nen es va ficar la mà a la butxaca i en va treure unes quantes monedes. - Només tinc 5 euros...Que els puc veure- va demanar. L'home va somriure i va fer un xiulet. De la rebotiga va sortir corrent una gossa seguida per cinc cadells. Un dels gossets, però, coixejava i es quedava endarrera. - Què li passa, a aquest gosset?- pregunta al nen, senyalant l’endarrerit. L'home li va explicar que havia nascut amb un maluc defectuós y que aniria coix la resta de la seva vida. El nen es va emocionar molt i va exclamar: - Aquest és, precisament, el gosset que vull comprar. - Si realment el vols...te'l regalo- va oferir l'home. El nen, molt disgustat, va mirar-se l'home als ulls i va respondre: - No, jo no vull que vostè me'l regali. Ell val tant com els altres gossets, i jo en pagaré el preu complert. De fet ara mateix li dono els 5 euros que tinc i cada mes n'hi pagaré 5 mes, fins a completar el seu preu. L'home, de bona fe, li va fer aquesta reflexió: - Tu de veritat no deus voler comprar aquest gos, oi? Ell mai serà capaç de córrer, saltar i jugar amb tu com els altres gossets. Aleshores el nen es va alçar el camal dels pantalons i va mostrar la seva esquerra plena de cicatrius i sostinguda per un aparell de metall. Es va mirar novament l'home i li va dir: - Miri, jo de fet tampoc puc córrer gaire bé, sap? I aquest cadell necessita algú que l'entengui. L'home amb llàgrimes als ulls va dir: - Prego i espero que cada un d'aquests cadells trobí un amo com tu..... A la vida no importa qui ets, sinó que algú t’apreciï pel que ets, i t'accepti incondicionalment.


Aquesta és una historieta com moltes que hi ha. La història del meu gos no la conec però quan el vaig veure per primera vegada em va agradar moltissim. El meu pare el va portar que no semblava que era un cocker. Tenia el pel marronos i tot amb nusos. El va posar a la dutxa però no va haver manera de poder-lo netejar. Finalment el va portar a una perruqueria d'animals. El goset tenia les potes amb cangrena del seu propi pel que se li havia lligat. Va vindre amb petites ferides a la pell. Les potes les tenia tenyides del seu propi pipi. Nomes tenia ganes de menjar. Se li notaven tots els ossos.
Actualment esta molt bé. Aquesta és una foto de l'estiu. Ens han dit que te 10 anyets i tota la familia estem contents que passi els seus anys feliç. No ens ha mossegat mai. Te caracter però és un troç de pa. El que mes tem és als homes. Segurament l'havien maltractat.